AMATEUR FEMENÍ

Les noies del Piera han sortit a intentar organitzar-se en la pista, una mica a l’expectativa de veure del que són capaces de fer, doncs era la primera vegada que jugaven juntes amb sistemes de defensa i atac. Les rotacions han sigut continues però han aconseguit agafant confiança a mesura que passaven els minuts, sempre recolzades per una grada molt disposada a animar-les.
Abans del descans Marta Domènec posava la cirereta a un espectacular 2on quart, convertint un triple sobre la botzina, que situava a les pierenques 2 per sota. Tota una odissea que ha alçat la grada.
A la represa el Piera ha continuat plantant cara i l’Òdena no a pogut escapar-se mai en el marcador. En el darrer quart el Piera ho ha seguit intentant però la punteria no s’ha posat de la nostra part, i les pilotes donaven voltes pel cèrcol sense que es decidís a entrar. Al final l’Òdena s’ha imposat per 11, demostrant ser un equip més rodat.
Pel Piera han jugat: Anna Riba, Sílvia Dabastos, Patricia Castro, Alba Morales, Marta Domenèc, Begoña Grande, Raquel Gallego, Noemí Sánchez, Ruth Montserrat, Yolanda Cabanas, Anna Gallego i Marta de Santos. Entrenadors: Paco Díaz, Àngel Juan i Xavier Albert.
Aquesta podria ser la crònica del partit, però limita molt la perspectiva del que hem vist avui. Si ens obrim de mires veurem que avui un grup de dones que de mitjana volten els 40 anys han fet allò que tots volem, que és fer realitat un somni que semblava impossible. Fa sis mesos van decidir treure’s hores de la seva família per intentar jugar a bàsquet, la majoria d’elles sense saber-ne, i altres que no ho feien des de feia 20 anys. Amb força de voluntat i tenacitat van ser capaces de crear un grup encoratjador al que si van afegir algunes noies més joves que a Piera no tenen equip femení. El dubte era si aquest coratge serviria d’alguna cosa dins la pista, o era només una cortina de fum que es queda en un entrenament o en un grup de whatsapp. Avui hem sortit de dubtes, i s’ha vist clarament que la força de voluntat no té límits. Persones que no havien jugat mai han estat capaces de fer un partit de bàsquet amb totes les de la llei contra un equip ja consolidat, i no contentes amb això han plantat cara, han anat per davant del marcador i han tingut les seves opcions. En definitiva: han competit!
No és d’estranyar que la gent de la grada s’hagi identificat amb elles i les hagi recolzat.